Aquest és el nom de l’espectacle que ha preparat l’alumnat de 2D de batxillerat, dirigit pels exalumnes Rebecca Alabert, Ariadna Colomer, Roger Fernández, Èric Jiménez, Marià Llop, Saoirse Planella i Berto Pujades, en el marc del Xè Aniversari del batxillerat d’Arts escèniques. Com que aquest curs estem de celebració, hem triat 5 espectacles per “reposar” reinterpretats d’entre els 43 que hem representat en aquests 10 anys. La tria s’ha fet donant més pes a la comèdia que a la tragèdia (tot i que també hi està representada) i volent oferir una mostra de les arts escèniques que es practiquen en aquest batxillerat: la dansa, el teatre i la música, integrades en un sol muntatge d’una hora i quart de durada.
Aclarit el títol i el marc en què es produeix, passem a explicar en què consisteix. En primer lloc veureu una versió ballada del cèlebre monòleg de Shylock, personatge de El mercader de Venècia de W. Shakespeare, en què les paraules, les frases, reboten com pilotes en els cossos que hi ha a escena.
A continuació, coneixereu les encarregades de les transicions entre les cinc obres i no us perdeu els seus diàlegs (collita de la casa), carregats d’ironia.
Tot seguit, entrarem a la gravetat de la tragèdia, de la qual us oferirem només un tastet (tres escenes cabdals). Aquest és el moment de recordar que l’Antígona de Sòfocles explica la història de la noia que es revolta contra la llei injusta, dictada pel tirà Creont, que prohibeix enterrar el cadàver d’un dels dos germans morts en la lluita fratricida pel tron, mentre que l’altre, el vencedor, ha de ser sepultat amb tots els honors. L’heroïna no dubta a enfrontar-se al seu oncle, el rei de Tebes, que ha promulgat aquest edicte, contrari a les lleis immutables dels déus, tot i saber que pagarà la seva acció amb la vida. Hèmon, el fill de Creont, promès d’Antígona, intentarà de fer canviar d’opinió el seu pare i salvar així la seva estimada, però no ho aconseguirà. I el destí, la màquina imparable de la tragèdia grega antiga, s’acomplirà amb les morts d’Antígona, d’Hèmon i de la seva mare, Eurídice, la dona de Creont. Avancem en el temps i passem de Grècia a Roma. Riurem amb les peripècies d’Euclió, el protagonista de La comèdia de l’olla de Plaute que, desesperat pel robatori de l’olla plena de monedes d’or que ha trobat, accedirà al casament de la seva filla amb el seu enamorat en lloc de donar-la en matrimoni al vell ric a qui l’havia promès. Veureu com tenen sort dels esclaus espavilats!
Seguint l’evolució cronològica, i de clàssic en clàssic, arribem a Molière, el comediògraf més cèlebre de tots els temps, però aquest cop prescindirem dels seus diàlegs, enginyosos i divertits, per utilitzar l’argument per fer un exercici de Commedia dell’arte, en què els actors i les actrius improvisaran a partir del guió argumental. Aquest mètode de treball actoral és la base de la major part del teatre posterior: Molière el va emprar i moltes companyies actuals encara en fan ús.
Un metge, que no és metge, ha de guarir una malalta, que no està malalta, perquè un pare insensible la vol casar amb qui no estima. Però tot acabarà bé: si no, no seria una comèdia!
Finalment arribem a un clàssic contemporani, basat en l’obra teatral d’un dels genis de les nostres lletres, Àngel Guimerà, el primer a abordar el xoc de cultures i religions, el mestissatge que la intransigència social no accepta, un amor condemnat al fracàs. Escoltareu quatre temes de Mar i cel, el cèlebre musical de Dagoll Dagom les cançons del qual han acompanyat, a casa nostra, diverses generacions en reposicions i versions sempre exitoses, entranyables i espectaculars.
I així, cantant, acabarem aquest muntatge de celebració. Llarga vida al batxillerat escènic del Deulofeu!